En un món regit pels estereotips, l'afany de coneixement, de control... Sovint etiquetem als nens, però també als adults per les primeres impressions, per suposicions, per l'observació de determinats comportaments...
Aquests "etiquetaments" poden causar molt mal, fins i tot problemes personals, simplement perquè a algú un dia se li va acudir posar nom a actituds davant de la vida, que es podríem considerar fora del normal.
I es que, en aquest món, si ets diferent, ets estrany, i les coses estranyes ens fan por.
Reflexionem-hi, no caiguem en el mateix parany. Només es tracta de creure en les persones i en les diferències!
Siguem feliços i deixem que els altres també ho siguin!
Eli,
ResponEliminaHas fet un bon apunt. Les etiquetes són com pedres que aturen el camí de les persones. En alguns casos són pedres, però en altres són roques i... Qui mou una roca?
Completament d'acord.
Pots aprofitar aquest fet com a una idea per integrar en el teu projecte... (o no...)
Una abraçada,
Silvia